Una perla literària
El curs encara la recta final; després de Fires de la Santa Creu, sembla que la vida es precipita i les setmanes, els exàmens i les avaluacions s’encadenen amb un ritme inexorable i veloç. Enmig d’aquests moments intensos, el Club esdevé un punt de trobada i de calma, de reflexió i de diàleg, un espai de cultura i creixement. Sempre són benvingudes les sessions del Club, però ara, a inicis del mes de maig, potser encara ho són més.
La sessió es va dur a terme el passat dia 7 de maig, a la biblioteca, i es va desenvolupar al voltant de qui ja sembla un vell amic del Club: John Steinbeck. El curs passat havíem llegit una breu i intensa novel·la breu de l’autor nord-americà, Homes i ratolins, i enguany ens hem apropat a un altre dels seus llibres, La perla.
El que primer va sorprendre els lectors va ser l’ambientació, ja que el relat estava situat a Mèxic, a l’anomenada baixa Califòrnia, en un entorn humil, on els nadius, d’origen indígena, patien una situació de submissió a la minoria blanca que ostentava el poder econòmic i polític; la cruesa de les descripcions, la petulància dels poderosos, la tirania d’aquells que dominaven la societat convertia el relat de Steinbeck en una proposta que ens feia parlar al voltant de les injustícies socials.
El final de la novel·la, colpidor, va ser un dels elements més destacats pels lectors; tot i que semblava evident que la història tindria un desenllaç amarg, el cert és que la devastació final va ser un element que va trasbalsar molts dels assistents, que esperaven tristor, però potser no tanta com la que ens proposava el novel·lista nord-americà.
Interessant va ser el debat que es va generar al voltant de l’enveja, una emoció humana que sembla prendre possessió de la vila marinera on el protagonista, en Kino, troba aquella perla meravellosa; fins a quin punt es pot controlar, l’enveja? El cert és que van sorgir opinions molt interessants, entre altres raons perquè, en un moment o altre, tots hem experimentat aquesta emoció tan poc dignificant.
La perla, la preuada esfera de nacre que dona títol al llibre va ser també objecte de reflexió i debat; el que semblava la solució per a la família d’en Kino, l’objecte que salvaria la vida del fill, en Coyotito, i faria més feliç la vida de l’esposa, la Juana; el regal insospitat trobat a l’interior d’una ostra que permetria donar estudis al nadó i transformar el seu trist futur, es converteix en una veritable maledicció que arrossega la família cap a la destrucció; en aquest sentit, alguns dels assistents van recordar com el relat estava inspirat en una llegenda popular i un dels presents van comentar que, en molts contes de por i misteri, aquest motiu -l’objecte preuat que arrossega una maledicció- és força usual.
Es va valorar la sòlida feina de documentació que va dur a terme l’autor i que s’explicava al pròleg del llibre, i també es va comentar la versió cinematogràfica que se n’havia fet als anys quaranta; una versió precisament mexicana i no pas nord-americana, on el pes del folklore i les tradicions locals era molt important. Fent un curiós salt cap a l’actualitat, va sorgir l’assumpte de les darreres tensions polítiques entre Mèxic i Espanya, ja que el país americà, des de fa temps, demana a l’antiga metròpoli que es disculpi per la conquesta i els seus molts excessos mentre que el govern espanyol no sembla disposat a fer-ho; com sovint passa, la lectura ens va dur a parlar de política, d’emocions o d’injustícies; de la vida, en definitiva.
L’aplec es va cloure amb una pregunta lògica: llegirem el pròxim curs un altre títol de Steinbeck? No ho sabem pas, encara, perquè el Club no ha programat les sessions dels mesos a venir, però en tot cas, els conductors no se’n van poder estar de recomanar El raïm de la ira; i també, l’excel·lent versió cinematogràfica que va dirigir John Ford el 1940, un any després que es publiqués el llibre. Unes magnífiques propostes per a aquest estiu que s’entreveu a l’horitzó.
